ESCENA 1.
(A la sala d'estar de casa seva, en
Jesús i na Margalida ballen abraçats al ritme d'una balada que sona
pel tocadiscos.)
(cançó: ...tiene cara de mujer, de
mujer enamorada. Porque sabe que la quiere y le ha entregado su
alma...)
-Jesús: Me'n record que et vaig veure,
just abans de la verbena. Tu et passejaves amb les teves
amigues, totes ben mudades i xalestes. Ens miràveu discretament,
com d'amagat, i entre vosaltres rèieu i xiuxiuejàveu. Mai he
sabut, i sempre m'he preguntat què és el que devies pensar en
aquell moment.
(cançó: ...la
vestidita de blanco ya tiene su cariñito...)
-Margalida: I tu allà, fumant i rient
a la sortida del bar amb els de la teva quinta, fent-vos els gallets,
fent veure que no sabíeu que vos miràvem, que vos cercàvem. En
aquell moment ja m'havies captivat, amb aquell capell que portaves
que et feia tan elegant.
(Cançó: ...por eso nunca se cambia
de vestidito, de vestidito..)
-Jesús: Un capell? Jo no he portat mai
capell de jove... aquell, juraria, que era en Joan! (Riu) De totes
maneres, quan l'orquestra tocava jo et vaig treure a ballar, perquè,
almenys fins ara, creia que t'havies fixat amb jo, com jo m'havia
fixat amb tu.
(Cançó: ...por eso nunca se cambia
de vestidito, de vestidito...)
-Margalida: I era ben cert! Jo em moria
de ganes de ballar amb tu, quan em vas agafar de la mà per poc que
no m'acub, però et vaig seguir el pas, captivada per aquell capell
tan elegant... que portaves tu, i no en Joan!
(Cançó; ...tiene cara de mujer, de
mujer enamorada...)
-Jesús: Que n'ets de mentidera!! (riu)
(Es sent el so d'una porta que s'obri i
es tanca. Lentament deixen de ballar. Na Margalida mira qui ha
arribat.)
ESCENA 2.
(Na Margalida i en Toni asseguts a la
sala. Na Margalida teixeix amb punt d'agulla.)
-Toni: Mumare, em tens preocupat. Trob
què estàs massa sola...
-Margalida: Estic molt bé com estic,
ben tranquil·la i ben a gust que estic.
-Toni: Mumare, ja fa temps que va morir
el pare... La casa t'ha quedat massa gran, i ho saps. Encara que ho
neguis jo no et veig bé, estàs trista i em preocupes.
-Margalida: No és tristor, Toniet,
només un poc d'enyorança... Però el record de ton pare m'omple
d'alegria. Ell mai deixarà de ser-hi present en aquesta casa...
-Toni: Però no pots viure aferrada als
records!! No em cansaré de repetir-ho, m'agradaria que vinguessis a
viure amb nosaltres. Na Neus t'estima molt i vos duis molt bé, ella
et pot fer companyia. I els infants... Els infants estan plens
d'alegria, amb ells estaràs la mar de feliç.
-Margalida: Deixeu estar, Toniet! Estic
molt bé com estic, en aquesta casa, i en aquest moment. No
insisteixis pus.
-Toni: Però mumare, amb nosaltres
estaràs la mar de bé.
-Margalida: Pus, Toniet, pus!
-Toni: Com vulguis...
(En Toni s'aixeca i se'n va enfadat i
ofès. Es sent el so de la porta que s'obri i es tanca.)
ESCENA 3.
-Margalida: ...I tu allà, fumant i
rient a la sortida del bar amb els de la teva quinta, fent-vos els
gallets, fent veure que no sabíeu que vos miràvem, que vos
cercàvem. En aquell moment ja m'havies captivat, amb aquell capell
que portaves que et feia tan elegant.
(Cançó: ...por eso nunca se cambia
de vestidito, de vestidito..)
-Jesús: Un capell? Jo no he portat mai
capell de jove... aquell, juraria, que era en Joan! (Riu) De totes
maneres, quan l'orquestra tocava jo et vaig treure a ballar, perquè,
almenys fins ara, creia que t'havies fixat amb jo, com jo m'havia
fixat amb tu.
(Cançó: ...por eso nunca se cambia
de vestidito, de vestidito..)
-Margalida: I era ben cert! Jo em moria
de ganes de ballar amb tu, quan em vas agafar de la ma per poc que
no m'acub, però et vaig seguir el pas, captivada per aquell capell
tan elegant... que portaves tu, i no en Joan!
(Cançó; ...tiene cara de mujer, de
mujer enamorada...)
-Jesús: Que n'ets de mentidera!! (riu)
(Es sent el so d'una porta que s'obri i
es tanca. Lentament deixen de ballar. Na Margalida mira qui ha
arribat.)
-Margalida: És en Toniet.
(Reprenen el ball. En Toni entra en
escena)
-Toni: Què és aquesta música que
sona? Que estem de festa?
(Cançó: ...les vestidita de
blanco, ya tiene su cariñito, por eso nunca se cambia de vestidito,
de vestidito...)
(S'asseu a una butaca, mira un moment
el ball amb cara d'incredulitat. Agafa el diari de la taula i el
llegeix.)
-Jesús (Ballant i mirant a na
Margalida): Ta mare, que m'acaba de confessar que el dia que ens vam
conèixer va ballar amb jo només perquè em va confondre amb un
altre.
(Cançó: ...por eso nunca se cambia
de vestidito, de vestidito...)
-Margalida: Betzol! Record molt bé
aquell moment, com si fos avui mateix, cada detall. La teva
mirada, la cançó que sonava, i sí, també el capell que portaves.
(Cançó: ... larará, lararará..)
(La música deixa de sonar, ells deixen
de ballar.)
Jesús: Bé, el que tu diguis... Baix
un moment a comprar el diari.
(En Jesús agafa el capell que hi ha el
penjador, se'l posa, s'ajusta un poc la corbata i surt d'escena. Na
Margalida s'asseu i es posa a teixir amb punt d'agulla. En Toni deixa
el diari a la taula.)
ESCENA 4.
(A les festes del poble. L'orquestra
comença a tocar “La vestidita de blanco”. Na Margalida està
asseguda amb les seves amigues, en Jesús se li acosta, i amb un
gest, estenent-li la mà, la convida a ballar. Na Margalida s'aixeca
i agafats de la mà arriben enmig de la pista (enmig de l'escenari) i
ballen. Les amigues de na Margalida els miren i riuen tímidament.
Els amics de'n Jesús els miren, rient i brindant a la salut d'ells
dos. Ells ballen i es miren. Mentre ballen na Margalida, abaixa la
mirada, per un moment empegueïda per la mirada fixa d'en Jesús. Na
Margalida es fixa amb un capell que hi ha a terra, es mou lentament
devora ells amb l'empenta del vent, com si els acompanyés en el
ball.)
ESCENA 5.
(Na Margalida i en Toni, asseguts a la
sala d'estar.)
-Margalida: Deixeu estar, Toniet! Estic
molt bé com estic, en aquesta casa, i en aquest moment. No
insisteixis pus.
-Toni: Però mumare, amb nosaltres
estaràs la mar de bé.
-Margalida: Pus, Toniet, pus!
-Toni: Com vulguis...
(En Toni s'aixeca i se'n va enfadat i
ofès. Es sent el so de la porta que s'obri i es tanca. Na Margalida
s'aixeca i encén el tocadiscos. A poc a poc es posa a ballar.
Apareix en Jesús. Na Margalida el convida amb un gest a ballar. En
Jesús deixa el capell al penjador i el diari a la taula. Ballen.)
(Cançó: ...tiene cara de mujer, de
mujer enamorada. Porque sabe que la quiere y le ha entregado su
alma...)
-Jesús: Aquesta cançó em recorda...
Me'n record que et vaig veure, just abans de la verbena. Tu et
passejaves amb les teves amigues, totes ben mudades i xalestes. Ens
miraveu discretament, com d'amagat, i entre vosaltres reieu i
xiuxiuejàveu. Mai he sabut, i sempre m'he preguntat què és el que
devies pensar en aquell moment.
(Cançó: ...la
vestidita de blanco ya tiene su cariñito...)
-Margalida: Pensava amb el capell que
portaves, el que sempre has portat. Sempre m'ha agradat.
(Cançó: ...por eso nunca se cambia
de vestidito, de vestidito..)
-Jesús: Un capell? Jo no he portat mai
capell de jove... aquell, juraria, que era en Joan! (Riu) De totes
maneres, quan l'orquestra tocava jo et vaig treure a ballar, perque,
almenys fins ara, creia que t'havies fixat amb jo, com jo m'havia
fixat amb tu.
(Cançó: ...por eso nunca se cambia
de vestidito, de vestidito...)
-Margalida: El capell que portaves,
Jesús, mai me'l treuré del cap.
(Cançó; ...tiene cara de mujer, de
mujer enamorada...)
-Jesús: Que n'ets de mentidera!! (riu)
(La música continua sonant, ells
continuen ballant. Es sent el so d'una porta que s'obri i es tanca.)
FI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario